In-Edit Beefeater tanca la seva setena edició celebrant de nou la gran acollida per part del públic i orgullós d'una programació que ha omplert les sales amb el millor del Cinema i Documental Musical.

El Festival abans que res vol agrair la confiança i la fidelitat per part del públic, demostrat en l'augment de la quantitat mitja de públic per passi, arribant a la xifra total d'espectadors a les 22.500 persones. Es pot destacar que pel·lícules com a "Tiempo de Leyenda", "Favela on Blast", "Soul Power", "Johnny Cash at Folsom Prison" o "One Fast Move or I'm gone: Kerouac Big Sur" han esgotat les localitats dels seus diferents passis. A més el Festival continua apostant no només per documentals associats a figures musicals, sinó també per documentals que aprofundeixen en diferents moviments socials o polítics com "Soundtrack for a Revolution" o "Suffering and Smilling", convertint la seva oferta en un aparador molt ampli d'estils, procedències i temàtiques.

De nou l'In-Edit Beefeater ha complementat les projeccions amb una sèrie d'activitats paral·leles i, per primera vegada, concerts que han estat seguits de forma entusiasta pels assistents i en els quals s'ha tingut l'oportunitat d'aprofundir i conèixer de la mà de directors i convidats, tot el que envolta al món de la música i el cinema.

En aquest sentit, Vincent Moon va oferir una lliçó divertida i apassionada que va ser més enllà d'una simple taula rodona i que es va convertir en una experiència audiovisual en la qual vam poder conèixer el seu treball|feina i com s'enfronta a ell.

La xerrada entre Joe Boyd i Mario Pacheco, dos grans pesos en la història de la música, no va poder ser més educativa i en ella van recórrer els grans temes, anècdotes i mites de la indústria musical.....

En el concert en format íntim de StandStill es va poder gaudir de tota l'emoció de les seves cançons en un ambient únic i envoltat d'un públic lliurat en una ocasió tan especial.La llegenda del jazz Sunny Murray va visitar la ciutat comtal amb la seva especial concepció del jazz i demostrant per la qual ha estat i és un dels més grans bateristas de la història.

Els premis.

Després de la decisió del jurat, es fan públics els guanyadors d'aquesta 7a edició:

- El guanyador del premi In-Edit.Beefeater a la secció Oficial Internacional és "Still Bill" dirigida per Damani Baker i Alex Vlack.. Es pot destacar que aquest any el jurat ha dedicat una Menció Especial a "Evening's Civil Twilight in Empires of Tin" de Jem Cohen.

- El Guanyador de la Secció Oficial Nacional és "Febrero: cuando la vida es carnaval" dirigida per Nacho Sacaluga

- El premi Beefeater del públic ha estat per a "Tiempo de Leyenda", de José Sánchez-Montes

VEREDICTE DEL JURAT PER A IN-EDIT.BEEFEATER 2009

El Jurat de la 7a edició del festival IN-Edit.Beefeater format per :

Elena Oroz és productora i guionista de documentals, així com codirectora de la revista on line especialitzada en documentals Blogs & Docs. Actualment dóna|imparteix tutories de guió i realització per al Màster en Documental Creatiu de l'UAB.

Elisabetta Fanti és llicenciada a Llengua i Literatura Estrangeres per a l'Università degli Studi de Milà. Des de l'any 2004 exerceix com a coordinadora artística del Festival de Cinema de Milà.

Juan Carlos Cuello és un compositor i arranjador que treballa realitzant bandes sonores per a cinema i TV. Entre les seves obres es compten les BSO dels films Acció Mutant o El crim del cinema orient i la direcció|adreça musical de Kika.

Miqui Otero és franctirador cultural, periodista, fanzinero i organitzador de clubs lindos com Our Favorite Club, a més de cap de cultura del diari ADN. El seu gust en sabates (i films) és irreprotxable

Stephania Minci és productora executiva en la Music Entertainment Television per a la BBC. El seu departament ha creat documentals tan aclamats com Hotel Califòrnia: LA From the Byrds to the Eagles o Factory: Manchester from Joy División to Happy Mondays.

GUANYADOR IN-EDIT.BEEFEATER SECCIÓ OFICIAL INTERNACIONAL:

STILL BILL, D'Alex Vlack i Damani Baker.

Per ser molt més del que aparenta ser. Per fer de la senzillesa una virtut i de l'honestedat, una bandera. Per fer semblar fàcil el que en realitat és difícil. Per apropar-se d'una manera humil a un personatge que va ser molt gran però que ara viu i es mostra amb humilitat. Pel treball, l'esforç i la passió necessàries per perseguir i trobar un home que vivia ja amagat, per saber posar-li el focus quan ell s'havia apartat de les cambres|càmeres i per aconseguir arribar a l'ànima d'un home de soul. Per apel·lar a les sensacions més vitals, a l'emoció i a l'empatia, sense requerir un procés intel·lectual per valorar-lo. Per arribar a l'espectador de forma intensa, ràpida i natural, com les cançons del seu protagonista i la música pop en general. Per parlar de les ombres d'una indústria musical que ara és si cap més ombrívola. Per ser més universal del que sembla: sent un retrat per entendre la fama i la indústria, parla també de les decisions basades en l'honestedat i la bondat. Per engegar les paraules, i les llàgrimes, d'un home savi, sense arribar a convertir-lo en un sermonista. Per ser el millor exemple audiovisual per il·lustrar la cita|citació clàssica de "caràcter és destinació|destí". Perquè en la senzillesa de vegades està la bellesa.

MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT A:

Evening's Civil Twilight in Empires of Tin, de Jem Cohen.

Per la seva escriptura assagística que acobla literatura, imatges i música de forma molt personal i harmònica. Pel seu risc i per ser una pel·lícula que, a més de constituir una experiència cinematogràfica única en l'espectador, convida a pensar al món contemporani i en les tensions polítiques que el regeixen.

GUANYADOR IN-EDIT.BEEFEATER SECCIÓ NACIONAL:

FEBRERO. CUANDO LA VIDA ES CARNAVAL, de Nacho Sacaluga.

Per apuntar l'essència del carnaval com a nus de confusió, intercanvi i humor gruixut. Per reivindicar una manifestació cultural popular i dignificar-la mitjançant el seu retrat i estudi. Per l'audàcia de plantejar una pel·lícula així i per l'intent de no casar-se amb ningú i de mostrar aquest fenomen que tots coneixíem, però no enteníem, des de tots els punts de vista possibles. Pel seu caràcter polièdric i la seva cura en ser rigorós.

Pels volts de 2002 l'Alberto i l'Uri es van trobar a Barcelona muntant un petit esdeveniment en el qual, i aquí resideix la notícia, el plat fort era la projecció d'un... documental musical! Un any més tard naixia a Barcelona l'In-Edit.Beefeater, el primer festiva a Espanya (i Europa) que es dedicava exclusivament al documental musical. El Club Helena el va veure néixer (què bo, fer-ho en una sala entranyable), amb prou feines 1.300 espectadors. Al 2008 ja éreu 21.500. Sí, l'In-Edit.Beefeater continua el seu camí. I ho fa amb la mirada al front i l'oïda al mon. Perquè el festival ara no només pertany a Barcelona i Santiago de Xile (des del 2004). I és que al llarg de 2009 el Festival ha arribat també a l'Argentina, Brasil i Mèxic. Tant de bo el 2010 segueixi el mateix camí i que veritablement es confirmi el que portem pensant molt de temps: la música i el cinema són quelcom universal.

Així mateix, In-Edit.Beefeater ha creat una xarxa de col·laboracions arreu de l'estat per tal que els no viatgers puguin rebre a les seves ciutats allò més destacat del documental musical. Donosti, Santiago de Compostela, Lanzarote, Sevilla o Cádiz són només algunes de les ciutats amb les que anualment hi col·laborem per tal que puguin veure's allà alguns dels documentals musicals que han emplenat les sales de Barcelona.

I seguim amb això, ampliant les nostres activitats per a potenciar el desenvolupament del gènere. Per aquest motiu va néixer la nostra petita distribuïdora In-Edit Master Series, amb títols ja al mercat espanyol com ara Leonard Cohen. I'm your man o Kurt Cobain: About a son.

I, és clar!, ja tenim a punt d'arribar la setena edició del Festival In-Edit.Beefeater, el motiu de tot això i pel qual tanta gent ha donat tantes coses. De segur que l'Alberto, allà on sigui, se sent feliç.